Pluralitat i consens
És innegable que hem entrat en un període de dinàmica preelectoral i algunes declaracions són comprensibles en aquest context. El membres del govern i les forces polítiques que li donen suport haurien de trobar la manera de diferenciar les seves propostes polítiques davant la ciutadania sense danyar el govern.
La societat catalana agrairia que això es fes sobre la base d’idees concretes i projectes de futur per afrontar la crisi. La convulsió econòmica i financera que estem vivint genera molta incertesa i més enllà de les efervescències electorals, hem de tenir la capacitat d’articular consensos que inspirin confiança per trobar les solucions que refermin les prioritats que tenim com a país. Perquè Catalunya es mereix i li cal un sentit de responsabilitat, a llarg termini i ara.
En general, i sobretot a la resta de l’Estat, s’assimila pluralitat a desgavell. Hi ha poca cultura de coalició, de pacte, d’acord i de discrepància lleial. De front comú. Per sort, la societat catalana és molt més madura políticament, més matisada i més plural del que algunes persones pensen, i sap fugir de les disjuntives de blanc o negre.
Si ara no som capaços d’avançar clarament i junts, perdem l’oportunitat de prioritzar l’interès general per damunt d’expectatives electoralistes puntuals
