Responsabilitat i sentit de país
L’essència de la democràcia és fer arribar a les institucions les persones que tenen una vocació política i de servei. De la societat catalana surt el lideratge polític català. La política, contràriament a la imatge que sovint es transmet, no és un joc brut sinó un seguit d’accions intenses, i a vegades, al límit, que busquen el benefici d’una majoria i el triomf d’unes idees.
Vivim uns moments d’efervescència a la política nacional i malgrat que alguns creguin que aquesta situació anuncia catàstrofes, estic convençut que aquells que encara confien en el país, i sobretot els qui saben tenir-hi una mirada reposada, són capaços de llegir-hi el dinamisme de la política nacional, més enllà de l’estructura de partits. L’independentisme és, cada vegada més, el punt de confluència de diverses tendències polítiques, de diversos projectes individuals i col·lectius. Atenguem, doncs, amb calma els esdeveniments polítics puntuals, retirem-nos de la immediatesa.
Les transformacions significatives a la història només passen si hi ha moviment. Els qui volem una Catalunya que avanci definitivament i ferma cap a un millor futur, tenim una perspectiva llarga on les turbulències del moment tenen lloc, però no un paper sobredimensionat.
El país es mereix un sentit de responsabilitat a llarg termini. Cadascun dels sectors de la societat ha de saber jugar el seu paper en aquest escenari de fecunditat política, que trenca amb l’estabilitat -potser massa còmoda i llarga- del període post transició.
Des del govern de Catalunya treballem per assentar bases d’un país millor, generem estructures que perdurin i serveixin el país d’avui i demà. La societat civil, com he comentat abans, representa una empenta imprescindible en el camí cap endavant davant del país.
En aquest recorregut els mitjans d’informació són també una plataforma de transmissió de valors i actituds. La qualitat ètica i acadèmica de la informació determina la qualitat de la percepció i proporciona un aliment necessari per nodrir la maduresa de l’exercici democràtic.
Si és cert que cada cop hi ha més persones que no estan interessades en la política, primordialment és perquè certa política ja fa temps que s’ha allunyat de la gent. Però potser una altra manera de transmetre periodísticament els fets quotidians, ajuda a reduir aquesta hipotètica desafecció ciutadana per la política. Un discurs més positiu no implica la renúncia de la recerca de la veritat i la seva narració en benefici de la llibertat d’informació. Una lectura amb perspectiva dels fets ajudarà a generar més confiança en la política, que és el que ens cal com a país. Autoestima, coratge, responsabilitat i calma, per tal d’ampliar l’horitzó de criteri de la societat catalana.
