Prendre la paraula
Setmana productiva. Dimarts el govern va aprovar el projecte de llei de consultes populars. No és una llei qualsevol, és una llei que dóna cobertura legal al dret a decidir dels catalans i les catalanes.
Quan l’aprovi el Parlament, es podran convocar referèndums sobre tot allò que afecti els interessos de la gent, des del traçat d’una carretera o la ubicació d’un part eòlic fins a quin model de finançament necessitem. En definitiva, qualsevol qüestió de futur que interessi als catalans i les catalanes.
En el cas de les consultes d’àmbit nacional, només caldrà que ho demanin 210.000 signatures, el 10 per cent dels municipis de Catalunya que representin 500.000 habitants, la cinquena part dels diputats del Parlament o dos grups parlamentaris de la cambra. L’únic límit el pot posar l’estat espanyol, que és qui ha d’autoritzar els referèndums. Confio en què si arriba el cas, el govern espanyol no rebutjarà donar la paraula a la gent, perquè seria tant com posar en dubte la qualitat democràtica de l’estat espanyol. Cap demòcrata ha de tenir por a què la gent s’expressi a través del seu vot.
En temps de desafecció de la política, mesures com la llei de consultes ajuden a acostar la política a la gent, perquè és un instrument d’aprofundiment democràtic. Hem hagut d’esperar més de trenta anys després de la recuperació de la democràcia per poder tenir una llei d’aquestes característiques. O dit d’una altra manera: només quan ERC ha pogut accedir al govern de Catalunya, el dret a decidir té rang de llei. Els catalans i les catalanes ja podem prendre la paraula.
