Loapa financera?
Hi ha un consens generalitzat en el fet que la crisi actual s’ha transformat en una crisi del crèdit. És a dir, que el crèdit no arriba a les nostres famílies i a les nostres empreses, i això afecta especialment aquelles que no tenen una gran acumulació de recursos propis, com són les pimes. En aquest context és una sort comptar amb entitats financeres arrelades plenament al país, en contacte directe amb els problemes dels ciutadans i de les empreses, i aquest és el nostre model de caixes. Però hi ha qui vol precisament aprofitar l’avinentesa per allunyar del nostre país el centre de les decisions financeres.
L’aprovació del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) envaeix l’espai competencial català en determinar que serà el Banc d’Espanya (i el Ministeri d’Economia) qui tindrà l’última paraula en la possible fusió de bancs i caixes, limitant el poder de Catalunya a un paper merament consultiu, en no ser vinculant la posició de les institucions catalanes respecte a possibles fusions. I no només apareix l’ànima centralista sinó també la privatitzadora ja que, amb els recursos que s’injectin, l’Estat podrà adquirir quotes participatives (en el cas de les caixes) que no només donaran drets de representació en el govern de l’entitat, sinó que també, amb el temps, les podrà cedir. D’aquesta manera l’Estat envaeix i interfereix en un model català de caixes, que funciona i que té una dimensió social i de reequilibri territorial indiscutible. De ben segur que la necessària reestructuració d’algunes entitats financeres s’hagués pogut fer d’una manera menys invasiva, però un cop més Espanya trenca la baralla. Evidentment la gran banca espanyola, per banca i per espanyola hi està d’acord, ja que com ha dit el president de l’Associació Espanyola de la Banca l’aprovació del FROB “evitarà solucions nacionalistes”, entenem que per fomentar solucions des de l’estricte interès nacionalista espanyol. En definitiva, a qui es rescata? Com es rescata? Com molt be deia recentment Sir Howard Davis, director de la LSE, “la banca existeix per servir al ciutadà i no a l’inrevés”.
