La pinça CiU-PP
Amb l’acord sobre la inversió en infraestructures d’aquesta setmana hem viscut un petit simulacre de l’espectacle polític que viurem si finalment hi ha acord de finançament, cosa que encara està per veure.
L’acord de la comissió bilateral, pel qual Catalunya rebrà 800 milions més per a infraestructures dels 4000 ja assignats, no és ni un regal del govern espanyol ni tampoc cal tirar coets. Obeeix simplement al compliment de l’Estatut i aquests diners són encara una mínima part dels que cada any paguem religiosament a Madrid i no tornen. Ara en tornen uns quants més, però són nostres i per tant, no cal donar les gràcies. És de justícia.
De tota manera, és indicatiu el teatre polític organitzat al voltant de l’acord. D’una banda el PP, esquinçant-se les vestidures, ressuscitant la vella cançó que Catalunya s’ho endu tot, etc... Magnificant el que simplement és una aplicació de la llei. I a l’altre cantó, CiU fent exactament el contrari, minimitzant-ho al màxim , assegurant que són quatre duros –o euros-, proclamant que l’acord és insuficient i es queda lluny de les previsions de l’Estatut. L’estratègia convergent és molt senzilla: fan dir a l’Estatut allò que no diu per maquillar l’amputació que va suposar el pacte Mas-Zapatero. Així es renten la cara i intenten desprestigiar el govern, presentant-lo com incapaç de negociar.
No tinc cap dubte que si hi ha acord de finançament assistirem de nou al mateix espectacle, amb CiU i PP fent pinça per desprestigiar la Generalitat: el que per a uns serà un nova concessió al xantatge catalanista, pels altres serà una claudicació. L’únic consol és que, com s’ha vist a l’enquesta del CEO d’aquesta setmana -on ERC guanya dos punts- la gent té memòria i no es deixa ensarronar pel teatre de baixa qualitat.
