Immigració: demagògia o política?
26/04/2010
La diversitat és a casa nostra per quedar-s’hi. Avui sobrepassem en més d’un milió els que érem fa pocs anys i això posa a prova la qualitat del teixit social català. La qüestió és prou important, prou sensible, prou determinant del nostre futur nacional que n’hem de parlar, i molt, però des del rigor, la transparència i la responsabilitat.
Als polítics els correspon aconseguir que el diàleg social sobre aquest tema sigui possible i constructiu, i no estèril i demagògic.
Abordar el tema de la immigració des de gestos polítics mancats absolutament d’eficàcia pot portar rèdits electorals immediats, però no resol cap situació. Les foguerades mediàtiques passen, mentre els prejudicis s’instal·len, dificultant un dels objectius històrics i fundacionals del catalanisme polític: ser un sol poble.
Al repte del necessari reforçament de les polítiques socials que suposa l’increment de població s’hi afegeixen les dificultats de la crisi. D’aquesta situació ens en sortirem tots junts, no uns contra els altres. Les propostes xenòfobes bloquegen els avenços socials amb enfrontaments estèrils, paralitzants del progrés del País.
Per això cal actuar responsablement des de la política allà on cal i en el que cal: el debat de les propostes i de les polítiques socials, començant per construir la unitat catalana al congrés de diputats de Madrid per evitar definitivament la retallada dels fons d’immigració, una partida estratègica, clau, precisament en temps de crisi.
De la nostra capacitat com a societat (incloent-hi els dirigents polítics) d’afrontar amb claredat i responsabilitat el fet migratori, dependrà el nostre futur com a país cohesionat, de benestar i de justícia. Ho hem fet abans amb èxit. En temps de crisi hem d’estar tots a l’alçada de les circumstàncies, no podem permetre’ns el luxe de trair la història nacional.
