Generalitat de Catalunya, ara i sempre
Poques institucions a Europa tenen una vigència i tradició de representació política tan antigues com la Generalitat de Catalunya. Pocs estats al món han tingut com Catalunya 128 presidents. I poques nacions, com la nostra, han perdut les seves institucions durant llargs períodes de temps, sovint doblegades per la violència, i les han sabut recuperar tossudament amb el raonament de la pau. Són 650 anys d’història de la Generalitat de Catalunya. La seva persistència, més enllà de guerres i dictadures, repúbliques i monarquies, és el reflex de la lluita irrenunciable de la societat catalana per la defensa de les llibertats i drets del país, i la seva voluntat de governar-se a si mateixa.
La Generalitat va néixer com un mecanisme medieval de contrapès al poder reial, perquè els representants del país limitessin el poder del rei i recollissin i administressin els impostos, evitant els abusos del monarca. La Generalitat, la d’avui, la que mira al segle XXI, és molt més i representa molt més que aquella Diputació del general medieval. La Generalitat actual aspira a assolir moltes més facultats, molts més poders, per servir millor els interessos del país i de la seva gent. No aspirem a repetir la història, sinó que la història ens serveixi per construir a un futur diferent.
I és la història, sempre paradoxal, la que ens duu a un moment clau però no determinant: la sentència del Tribunal Constitucional espanyol, que si és adversa, caldrà capgirar i si ens és favorable, caldrà aprofitar. Sigui quin sigui el resultat final d’aquest procés polític i judicial, per damunt del sentit d’aquest pronunciament que esperem, ni de bon tros haurem arribat al final del camí. La Generalitat ja hi era abans que cap Tribunal Constitucional, la Generalitat fou restituïda, reprenent el fil de la història nacional, abans que cap Constitució, amb la República al 1931, amb la monarquia actual al 1977. La sentència del Tribunal Constitucional no és en cap cas ni el nostre darrer horitzó ni la definició definitiva de les nostres institucions d’autogovern i del nostres esdevenir nacional. La Generalitat de Catalunya representa el nostre poble, la nostra nació, i l’acompanyarà en la direcció on vulgui anar i fins on vulgui arribar. Ha estat justament aquest sentiment de compenetració, poble, institució, el factor que ha permès a la Generalitat sis segles i mig d’història. I serà aquesta fidelitat als interessos generals del poble de Catalunya el que farà que segueixi perdurant. Mai hem permès que altres decidissin per nosaltres i és per això, que hem creat, conservat i enfortit les nostres institucions. Per damunt de dictadures, i superant, si cal, sentències constitucionals adverses. Som el que hem volgut ser. I existim perquè la història no s’improvisa. El futur de Catalunya no el decidirà mai cap Tribunal Constitucional sinó el mateix poble català.
