Espanya-UE: temps per aprofitar

Mentre ressonen els seus passos pel Pati dels Tarongers, potser el fet que faci més de sis segles que aquest sigui la seu de les institucions d’autogovern de Catalunya, els ajudarà a entendre la nostra realitat nacional. Potser el fet que haguem estat els únics a tenir una convenció pròpia per aportar les nostres idees durant el procés d’elaboració de la Constitució Europea, i els únics a elaborar també un document de contribució a la presidència de la UE amb les nostres prioritats per desenvolupar el Tractat de Lisboa i donar més presència europea als ens no estatals, les nostres propostes en matèria d’ocupació, immigració, transports, energia, els faran entreveure que es troben davant d’una comunitat política amb una opinió pròpia i diferenciada, és a dir, davant d’una nació que vol contribuir a la construcció en marc del concert de la resta de nacions europees.

Tal vegada, tot plegat, ajuda que es reconegui que la més estricta racionalitat econòmica i sentit comú, acompanyen les nostres reivindicacions que l’eix mediterrani d’infraestructures esdevingui un dels eixos prioritaris de transports de la UE. I és possible que algú amb una mica de sana curiositat constati que enlloc d’Europa hi ha un model de gestió aeroportuària centralitzat com a casa nostra.

Potser la solvència de les propostes catalanes i l’oportunitat d’alguna conversa amb un interlocutor escollit posen de manifest la necessitat que, més enllà dels estats, les institucions europees han d’assumir la diversitat profunda, la diversitat real d’Europa, i que cal fer algun pas més per assolir la plena oficialitat a Europa de la llengua catalana, una llengua europea amb molts més parlants que moltes de llengües dels estats membres oficials a Europa.

Però, potser, serà molt difícil fer entendre a les institucions europees que és normal allò que les institucions centrals espanyoles no creuen que ho sigui, perquè fins ara mai s’ho han aplicat directament.