Escolta Espanya, últim avís
La reacció de dotze capçaleres catalanes, de posicionaments ideològics diversos, és una resposta nacional i democràtica, per sobre les discrepàncies, del què pensa la societat catalana. Una demostració de consciència cívica entesa com una crida, que, si Espanya, no escolta, a ningú li estranyi que hi hagi gent que no es quedi en el primer vers de l’Oda de Joan Maragall, i vagi directament a l’últim, “Adéu Espanya”.
Alguns hem cregut sempre en la força dels gestos unitaris i celebro, amb satisfacció, que abans de conèixer la sentència del Tribunal Constitucional, el sistema català de comunicació ens retorni aquell estat d’ànim d’orgull nacional i autoestima de l’Estatut del 30 de setembre. El comportament unitari té sentit sempre, però encara més en aquells períodes o moments en què és imprescindible parlar i afermar-se, amb claredat. Ens hem de fer respectar i hem de fer que respectin el que lliurement i democràticament hem decidit.
Catalunya porta segles reclamant una solució satisfactòria per una situació crispadament adversa. Però Espanya no escolta. Ni tan sols respon. O pitjor encara, respon a la raó amb l’insult. Les reaccions d’alguns mitjans espanyols haurien de ser delicte, si el marc de convivència es basés en el respecte absolut a la pluralitat de nacions, cultures i llengües que hi ha a l’Estat. Negant contínuament l’evidència, la nostra legitimitat, el problema no es resol, o es resol d’una altra manera. Últim avís, deuen pensar avui, i cada cop més, molts catalans i catalanes. Al cor, a la butxaca i al cervell, molts compatriotes ja han decidit.
