El mirall basc
Sempre és arriscat emmirallar-se en realitats alienes, sobretot si són complexes com la basca. Després de l’1 de març hem vist un allau de declaracions de dirigents de CiU comparant la sortida del PNB del govern amb la de la federació nacionalista. Com que segurament no es pot parlar d’ignorància, com a mínim se n’ha de dir manipulació de qualsevol intent d’equiparar les dues situacions polítiques, que no tenen res a veure.
A l’espera de veure com acaben les aliances al País Basc, d’entrada cal dir que si avui hi ha una majoria de partits constitucionalistes espanyols al Parlament de Vitòria és degut a una llei de partits antidemocràtica que al seu dia va ser votada pel PSOE, el PP i també, per CiU.
A més, si algú ha obtingut un govern autonòmic amb el suport del PP ha estat CiU, després de rebutjar dues ofertes de pacte fetes per ERC. Un suport que es va fer a canvi de no reformar l’Estatut durant la legislatura 1999-2003 i que tenia la seva correspondència a Madrid amb el govern de José Maria Aznar, de trista memòria.
Abans de mirar-se en el mirall basc, alguns haurien de mirar-se en el propi i fer memòria perquè els seus fets els delaten. Afortunadament la realitat catalana és molt diferent de la basca i aquí el catalanisme és compartit per la majoria de partits amb representació parlamentària, amb l’única excepció del PP.
