Qui sembra vents....
L’any ha començat amb neu a moltes comarques, cosa que és una bona notícia –si fem cas del refranyer popular- per a un any que serà decisiu per al futur del nostre país. El govern continua negociant amb fermesa el nou model de finançament, sense plegar-se a les propostes insuficients i segons com ofensives que li fa arribar l’executiu de Zapatero, ignorant reiteradament l’Estatut. És a dir, ignorant una llei orgànica espanyola.
La proposta de finançament que conté l’Estatut vigent no permet resoldre el dèficit fiscal de Catalunya, perquè el text que es va aprovar, un cop ribotat per les Corts espanyoles, estableix un model supeditat a la LOFCA que impedeix a la Generalitat tenir sobirania fiscal. Però suposa una petita millora i per això el govern en defensarà el seu compliment íntegre. La presència d’ERC al govern és la millor garantia d’aquesta fermesa.
No acceptarem menys del que diu l’Estatut però tampoc podem fer dir a l’Estatut allò que no diu. I algunes declaracions de dirigents de CiU de les darreres setmanes no ajuden a recuperar el necessari consens polític per afrontar la negociació, perquè atribueixen a l’Estatut continguts que es van perdre un 21 de gener d’ara fa tres anys a la Moncloa. Espero que ara CiU no caigui en la temptació d’utilitzar la negociació del finançament per intentar trencar el govern, com al seu dia va utilitzar la negociació de l’Estatut per intentar tornar a la Generalitat passant per la Moncloa. Són conscients que va ser un error i no crec que ara vulguin repetir la jugada.
En aquesta negociació del finançament seria clau recuperar la unitat perduda a Catalunya a causa de les batalles partidistes. La fermesa del govern quedaria més apuntalada si existís un suport honest i lleial per part de CiU que ara com ara costa de trobar. La millor manera de desmentir que la federació nacionalista està més interessada en trencar el govern que en aconseguir un bon finançament seria refer la unitat i tancar files per poder forçar el govern espanyol a pactar un model tan just com permetin els límits fixats per l’Estatut vigent.
