Bloc
Ambició, país i política exterior
Qüestionar la política internacional de Catalunya, des d’un interès polític de curta volada, és posar en risc la prosperitat catalana.
Espanya-UE: temps per aprofitar
En el marc de la presidència europea de torn que correspon a l’Estat Espanyol es reuneixen al Palau de la Generalitat de Catalunya tots els secretaris d’Estat i directors generals d’assumptes europeus dels estats membres de la Unió Europea.
La força del consens
L'única resposta útil als interessos generals del país, davant d'un possible pronunciament advers del Tribunal Constitucional, és apel·lar a la unitat, com acaba de fer el President de la Generalitat. Només la força del consens ens permetrà articular una resposta unitària en la defensa de la dignitat i del dret a decidir. La reacció més coherent i nacional és la que aglutina la majoria de la nació.
Generalitat de Catalunya, ara i sempre
Poques institucions a Europa tenen una vigència i tradició de representació política tan antigues com la Generalitat de Catalunya. Pocs estats al món han tingut com Catalunya 128 presidents. I poques nacions, com la nostra, han perdut les seves institucions durant llargs períodes de temps, sovint doblegades per la violència, i les han sabut recuperar tossudament amb el raonament de la pau. Són 650 anys d’història de la Generalitat de Catalunya. La seva persistència, més enllà de guerres i dictadures, repúbliques i monarquies, és el reflex de la lluita irrenunciable de la societat catalana per la defensa de les llibertats i drets del país, i la seva voluntat de governar-se a si mateixa.
Volar alt i lluny
Espanya, juntament amb Romania, és el darrer exponent de centralisme aeroportuari d’Europa. Ni London-Heathrow ni Frankfurt ni Milà-Malpensa ni París-Orly ni tants i tants altres grans aeroports del món depenen d’un ens centralitzat, com AENA pensat per afermar-se en un centralisme que beneficia l’Aeroport de Barajas com a principal i únic hub de l’Estat.
Escolta Espanya, últim avís
La reacció de dotze capçaleres catalanes, de posicionaments ideològics diversos, és una resposta nacional i democràtica, per sobre les discrepàncies, del què pensa la societat catalana. Una demostració de consciència cívica entesa com una crida, que, si Espanya, no escolta, a ningú li estranyi que hi hagi gent que no es quedi en el primer vers de l’Oda de Joan Maragall, i vagi directament a l’últim, “Adéu Espanya”.
Pels que hi éreu, pels que no hi éreu i pels que no vàreu poder entrar,
El passat 4 de novembre vaig fer la conferència Adéu al nacionalisme, visca la nació! a la Pedrera. Una proposta de renovació del discurs nacional, amb voluntat constructiva i ànim positiu, feta a tall personal, més enllà de la brega política diària.
...i de ningú més
Catalunya és, i encara ho ha de ser més, un país de gent que s'espavila, d'empreses valentes que innoven i surten a l'exterior, acompanyades d’uns poders públics amb voluntat internacional.
Jugar-s’hi el futur
Hi ha moments en què un país s’hi juga el futur. Ara és el moment de fer sentir la nostra veu a Europa perquè aposti per potenciar i finançar l’eix ferroviari de mercaderies transeuropeu que uneix el nord i el sud d’Europa, passant per Catalunya.
Fe en el país
Tenim un futur d’esperança i estem demostrant que el volem tenir. Malgrat les sacsejades d’aquest present tèrbol, no hem de perdre la creença ferma en les nostres capacitats ni en l’eficàcia de les accions que emprenem, i més quan el sector públic i el privat s’han arremangat per remar junts, en una única i coordinada direcció, dins la mateixa barca. Construir un gran clúster esportiu a l’entorn del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat no només és un important esforç financer per seguir dotant de pes econòmic el sector esportiu, sinó que és un missatge d’orgull i d’autoestima pel país
Conferència 4 de novembre
El dimecres 4 de novembre a les 19:00h faré una conferència a la Pedrera (Passeig de Gràcia, 92), amb el títol “Adéu al nacionalisme, visca la nació!” presentada per Jordi Porta, President d’Òmnium Cultural.
Responsabilitat i sentit de país
L’essència de la democràcia és fer arribar a les institucions les persones que tenen una vocació política i de servei. De la societat catalana surt el lideratge polític català. La política, contràriament a la imatge que sovint es transmet, no és un joc brut sinó un seguit d’accions intenses, i a vegades, al límit, que busquen el benefici d’una majoria i el triomf d’unes idees.
Ser al món
Teixir complicitats amb els dirigents del futur és imprescindible per consolidar l’acció internacional del nostre país. El món del futur s’està debatent i construint entre les escoles tècniques i universitats dels països econòmicament sòlids i emergents. Les noves visions del comerç global i de la política internacional seran formulades i dirigides per noves generacions obertes al món, més ben informades i amb menys perjudicis socials, nacionals i econòmics. Són aquestes persones les que se situaran en els llocs clau per decidir els nous paradigmes de les relacions internacionals
La força de les urnes
No hi ha res, en política, que pugui substituir la força simbòlica dels ciutadans dipositant el seu vot a les urnes. És un gest net, clar, impecable: el gest democràtic per excel·lència. Si es fa en un context festiu i s'acut a votar en família, diverses generacions, llavors surt encara més reforçada la dimensió simbòlica. Justament això és el que ha passat aquest diumenge a Arenys.
De por, mosques i canonades
Quan l’independentisme va creixent, fa un pas endavant i es projecta a tota la societat, rep, com a resposta, rierades d’arguments que busquen desacreditar-lo. Allunyar-lo de la realitat. Situar-lo entre el conjunt de pors que ens afecten com a persones
Un acord de país
L’aposta estratègica d’ERC continua donant els seus fruits. L’arribada de l’esquerra nacional al govern de Catalunya a partir de l’any 2003 ha permès fer realitat apostes estructurals de país com la que va representar l’aprovació d’un projecte d’Estatut de consens catalanista un 30 de setembre al Parlament de Catalunya, els pactes nacionals en matèries essencials de país com l’educació, la immigració o la innovació i ara, un acord de finançament que és el millor possible dins l’estret marc estatutari en què ens movem.
Loapa financera?
Hi ha un consens generalitzat en el fet que la crisi actual s’ha transformat en una crisi del crèdit. És a dir, que el crèdit no arriba a les nostres famílies i a les nostres empreses, i això afecta especialment aquelles que no tenen una gran acumulació de recursos propis, com són les pimes. En aquest context és una sort comptar amb entitats financeres arrelades plenament al país, en contacte directe amb els problemes dels ciutadans i de les empreses, i aquest és el nostre model de caixes. Però hi ha qui vol precisament aprofitar l’avinentesa per allunyar del nostre país el centre de les decisions financeres.
Comptes clars
Vivim moments decisius pel que fa a la negociació del nou sistema de finançament. Ahir l'Avui em va publicar un article que fa una radiografia del model vigent i apunta possibles respostes al bloqueig actual:
Apunts del 7-J
No puc resistir-me a fer alguns comentaris sobre les eleccions europees d’aquest diumenge, sobretot després de veure les reaccions que han suscitat a casa nostra:
