Bloc
Sentit comú
Mals moments per a la llengua catalana: Mor Joan Solà i continua l'ofensiva legal contra la nostra llengua i ara també contra l’occità. Des de fa un temps estem assistint a una veritable ofensiva judicial, que més que judicial sembla política, contra l’ús normal de la llengua catalana i en aquest cas també, de l’occità-aranès a la Diputació de Lleida.
Treballar en el present per canviar el futur
Governar no significa només o principalment fer coses, sinó fer-les amb sentit, obeint una lògica i perseguint uns objectius, per construir un futur millor pel país i la seva gent. I aquesta ha estat la nostra voluntat: treballar en el present per canviar el futur.
Classisme ètnic
S’ha de tenir l’anàlisi de la realitat molt distorsionada per dir que el poble de Catalunya va donar la majoria per investir com a president d’una institució com la Generalitat algú del gust del dictador Franco. És la millor demostració del fracàs del franquisme a Catalunya, que les esquerres hagin tornat a governar després de 64 anys i hagin escollit com a President José Montilla, nascut fora de Catalunya, cosa impensable al govern d’Espanya amb un català.
Les independències no s’improvisen
La sentència del TC i el 10-J ha marcat un abans i un després en l’estat d’ànim de la societat catalana. La concentració d’un milió i mig de persones vindicant el dret a decidir és un referent històric d’un canvi de mentalitat; el pas de l’autonomisme a la sobirania
Full de ruta
I ara què? És la pregunta que es fa la gent després de la manifestació de dissabte. Ara és el moment de la política, ara és el moment de les propostes. A títol personal, m’he atrevit a fer un full de ruta que podeu llegir en aquest article publicat al diari Avui.
Ja n'hi ha prou!
Segueixo, de Quebec estant, tot l'espectacle decebedor en què s'ha convertit la preparació de la manifestació de dissabte. Com si no tinguéssim un poble prou desconcertat i fatigat, per tot el que ha de suportar aquest país, ara estem fent el ridícul més espantós, barallant-nos entre nosaltres. Des de Madrid es deuen fer un fart de riure, perquè un poble que és capaç de gastar les seves energies en les batusses domèstiques no acostuma a arribar mai enlloc. No deuen estar, doncs, gaire preocupats pel que pugui passar el 10 de juliol. Hem arribat a un punt en què estem perdent el món de vista i el molt que ens hi juguem com a poble, equivocant-nos d'adversari i oblidant què és el que ha motivat que sortim al carrer.
Del Quebec estant...
Parlo a la comunitat catalana al Quebec i a una bona colla d’empresaris de les biotecnologies i de les TIC que hi han vingut per atraure inversions d’alt valor afegit. Els parlo de la identitat oberta de Catalunya i els recordo que només tiren endavant aquells països que tenen voluntat d’anar-hi, però sobretot aquells que lliguen la idea de país a un horitzó i estratègia d’excel·lència, de qualitat, de benestar, de solidaritat, de llibertat, de democràcia.
10 de juliol, l’hora de la gent
La nació catalana, és la gent, som nosaltres. Cadascú de nosaltres en té un bocí, perquè Catalunya és una cosa de tots, és la suma de tots aquests bocins que cada català i catalana té a les seves mans.
Autoritat Vs Veritat
Hi ha qui fonamenta la seva autoritat en la raó, en la veritat, en l’argumentació racional i en el debat democràtic, obert i transparent de postures contraposades.
Fòrum CatalunyaMón
Avui hem presentat el Fòrum CatalunyaMón, una jornada de debat i anàlisi sobre el procés d’internacionalització de Catalunya en el que participaran professionals de reconegut prestigi del món empresarial, polític, institucional, acadèmic i cultural. El Fòrum, que se celebrarà el 3 de juny a l’Auditori de Barcelona, ens permetrà de fer una diagnosi de la situació actual i debatre les estratègies de futur per consolidar la posició de Catalunya al món.
Un 12 de juny, la nació
El 12 de juny farà 30 anys de la primera llei aprovada pel Parlament de Catalunya després de la dictadura. 30 anys d’una llei mai no qüestionada davant del Tribunal Constitucional, com l’altra cinquantena de lleis vigents que empren el terme “nacional”, tretze d’elles al títol mateix. 30 anys d’una llei presentada amb la signatura conjunta dels portaveus de tots els grups parlamentaris, tots, i aprovada per unanimitat, amb un acord tan ampli i profund que no va caler ni la seva defensa a la tribuna d’oradors.
Immigració: demagògia o política?
La diversitat és a casa nostra per quedar-s’hi. Avui sobrepassem en més d’un milió els que érem fa pocs anys i això posa a prova la qualitat del teixit social català. La qüestió és prou important, prou sensible, prou determinant del nostre futur nacional que n’hem de parlar, i molt, però des del rigor, la transparència i la responsabilitat.
Les regles de joc
No hauríem de permetre de cap manera que s’instal·lés en l’opinió pública la percepció que són veritat les afirmacions de Mariano Rajoy (PP) i José Blanco (PSOE i ministre de Foment)que procedir a la renovació dels magistrats del Tribunal Constitucional és “canviar l’àrbitre enmig del partit”.
Dignitat i respecte
Ja fa gairebé quatre anys que l’Estatut és al TC i dos anys que alguns magistrats estan en situació d’interinitat per finalització del seu mandat. I també fa gairebé cinc mesos de l’editorial en defensa de l’Estatut de dotze capçaleres catalanes, de posicionaments ideològics diversos, en una resposta nacional i democràtica del què pensa la societat catalana.
